El bala perduda

//El bala perduda

El bala perduda

Autor: Kurt Vonnegut.
Col·lecció: Global.
ISBN: 978-84-936525-1-7.
272 pàgines.
13 x 19,5 cm.
Enquadernació rústica.
PVP: 20 euros.
Rellançament: juny de 2017.

[boto_comprar link=”https://www.llibres.cat/products/search/ean/9788493652517″]

 

Categoria:

Sinopsi

A la novel·la El bala perduda, publicada l’any 1982, Kurt Vonnegut narra les aventures i desventures de Rudy Waltz, al qual un fet desafortunat de la infantesa el marcarà per tota la vida. Amb aquesta obra, l’autor mostra magistralment com les capacitats autodestructives de l’home contemporani es fan presents als Estats Units.

 

SOBRE L’AUTOR

Kurt Vonnegut. Escriptor nord-americà que va néixer a la ciutat d’Indianapolis el 1922 i va morir el 2007 a Nova York. La seva experiència com a soldat i presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial va tenir una gran influència sobre la seva obra. Fou autor de sàtires a cavall de la ciència-ficció i el relat de terror en les quals, combinant la fantasia, l’humor negre i l’absurd, denuncià el potencial de deshumanització i de destrucció de la civilització moderna. Altres obres seves són Escorxador 5 (1969), Player Piano (1952), Esmorzar de campions (1973) o Salt en el temps (1997).

 

LA SEVA TRADUCTORA, PEPA ROSIÑOL, EXPLICA…

La novel·la El bala perduda, de Kurt Vonnegut, és una narració en primera persona, en la qual el protagonista explica la seva vida i la de la seva família en clau d’ironia. Rudolf Waltz —un antiheroi que, als 12 anys, a causa d’un desgraciat accident manipulant un rifle, comet un doble assassinat que el marcarà per tota la vida— explica sobretot la història del seu pare, un pintor amb poques aptituds i simpatitzant del nazisme, que, a Viena, on va a estudiar pintura, compra una aquarel·la a un jove pintor mort de gana anomenat Adolf Hitler.

Amb una lectura àgil i enmig de receptes de cuina i diàlegs en forma d’obra de teatre, Vonnegut ens endinsa en una narració que toca molts temes: el nazisme, els efectes de la radioactivitat, les armes… Ho narra en to d’ironia i amb tocs d’humor negre i surrealisme, dels quals es desprèn una forta crítica a la violència i les guerres, temes molt presents en l’obra vonnegutiana.