Sinopsi

SINOPSI


L’aparició inesperada d’una marededéu de formes sospitoses; el rector que engendra un ésser angelicalla meuca melosa a qui fan un sentit homenatge; l’enterramorts del tractor que amaga passions inconfessables; el faldiller que conversa amb el seu mixonet; les guineus, els gossos, els gats i altres bestioles que busquen recer a l’empara de la lluna; els amants insensats que enfolleixen per les males llengües; la Lulú que descobreix la marihuana; el sorprenent dia en què el cor del poble emmudeix…   De tot això, i més, parlen les narracions de Joan Barceló aplegades a Miracles i espectres, una autèntica meravella de llengua, lirisme i humor que capta unes formes de vida rural avui en extinció. A l’ombra de la Serra Roja, el poble de Vacalforges i els seus habitants singulars, de bellesa feréstega i universal, són escrutats amb mirada sarcàstica per l’autor de Menàrguens, que en fa un dels mites literaris més rellevants de les lletres catalanes de les darreres dècades.

«El poble natal i els seus habitants es converteixen, mitjançant aquesta operació, en matèria literària i esdevenen un relat universal sobre la condició humana, sobre una societat hi­pòcrita fonamentada en uns valors ficticis, que postula però que no practica, imposats pels poders hegemònics justificats en els bons costums, la tradició, la moralitat, etc.» Andratx Badia-Escolà al pròleg.

 

L’AUTOR


Joan Barceló i Cullerés (Menàrguens, 1955 – Barcelona, 1980). Poeta, narrador, dramaturg i pintor, mort als vint-i-quatre anys, és una de les veus més significatives de la literatura catalana dels anys setanta. Entre d’altres, va rebre alguns dels premis  literaris més rellevants com el Vicent Andrés Estellés i el Folch i Torres de narrativa juvenil. En morir sobtadament va deixar un bon gruix d’obra inèdita, en la qual brilla amb llum pròpia el recull de narracions Miracles i espectres (1981). Considerat el seu llibre més reeixit i la clau de volta del seu univers creatiu, és aquí on la seva prosa lírica i plàstica, amarada de folklore i d’escatologia, assoleix la cota més torbadora, irreverent i irònica.