En l’article que podeu consultar aquí, Jaume C. Pons Alorda destaca la poesia d’Amat Baró, la narrativa d’Ödön von Horváth i l’assaig d’Àlex Broch i Joan Cornudella. Compara la veu poètica de La marca de Caín, d’Amat Baró, amb “una mena de guardià al llindar: algú que se sacrifica pel bé de la tribu per mantenir el fràgil equilibri entre les forces obscures i els exèrcits de la llum”. Una obra que segons Pons Alorda constata la “fràgil lluita de contrastos enfrontats”. S’ha ressenyat molt sobre Joventut sense Déu, d’Ödön von Horváth: com a “novel·la colpidora” al bloc de Joanjo Garcia,  com a “barreja de prosa i poesia” a Núvol, com a “lectura dolorosa però imprescindible” a L’Acció Paral·lela. L’obra provoca desassossec allà on la deixen caure, per això Pons Alorda coincideix amb la majoria de crítics i en parla com a “petit tresor fins ara amagat de la literatura”, ubicat en un escenari “marcat per un feixisme ranci i humà i malèfic que, tot i que no necessita nom, sabem molt bé de què parla”. En destaca la poesia, perquè en l’ocultació dels missatges implícits de la novel·la, “es desvetllen acordions de sublim”. També parla de la traducció d’Anna Soler Horta, “dotada per una energia que impedeix que aturem el pas perquè en volem més i més”.
Per acabar, dedica un últim apartat a la “seriositat, professionalitat, curiositat i capacitat” dels anàlisis que es recullen a l’assaig literari col•lectiu Novel•la catalana avui 2000-2016.