Pàgines: 128 + fotografies en B/N
ISBN: 978-84-10220-59-1
Col·lecció: Lo plançó, 28
PVP: 17 euros
Publicació: octubre de 2026
17,00 € IVA inclòs
17,00 € IVA inclòs
Pàgines: 128 + fotografies en B/N
ISBN: 978-84-10220-59-1
Col·lecció: Lo plançó, 28
PVP: 17 euros
Publicació: octubre de 2026
Parlar de la Casa de Maternitat de Lleida evoca realitats ben diferents. D’una banda, una sensació d’angoixa i aflicció en recordar aquellsinfants amb rostres tristos mirant a través de les finestres d’aquesta institució de beneficència provincial. De l’altra, un desconeixement absolut de l’antiga funció que tenia l’actual edifici de la Biblioteca Pública de Lleida.
A Dones, infància i beneficència a la Casa de Maternitat de Lleida (1914-1944), Míriam Roma Garcia aborda aspectes clau per analitzar la representació de la maternitat i del treball femení dins de la institució —gestionada per les Filles de la Caritat— que assistia dones en situació econòmica precària o que havien concebut fora del matrimoni, i acollia i educava infants expòsits i orfes fins als deu anys.
A través d’un corpus de documents conservats a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, l’autora se centra en el període comprès entre la Mancomunitat de Catalunya i els primers anys de postguerra. Defugint la perspectiva institucional, posa al centre les persones i les relacions de poder, alhora que examina la situació de les asilades —òrfenes i expòsites—, que rebien una educació i formació fonamentades en una moral catòlica que perpetuava el seu rol de gènere com a «àngels de la llar».
Maria Roma Garcia
Graduada en Història per la Universitat de Lleida (2016) i màster en Estudis de Gènere i Gestió de Polítiques d’Igualtat (2019) per la mateixa universitat. La seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada a les biblioteques públiques, àmbit que la va portar a completar, el 2025, el grau en Informació i Documentació a la Universitat de Lleó. Aquesta formació amplia els seus coneixements en història i estudis de gènere i reforça les seves competències en la gestió de la informació, el tractament de fonts i la recerca documental.
La seva recerca s’ha desenvolupat des de la perspectiva de gènere aplicada a la memòria històrica, la deportació als camps nazis i la repressió franquista. En aquest àmbit ha publicat diversos treballs, entre els quals Les sis de Ravensbrück (2022).
Parlar de la Casa de Maternitat de Lleida evoca realitats ben diferents. D’una banda, una sensació d’angoixa i aflicció en recordar aquellsinfants amb rostres tristos mirant a través de les finestres d’aquesta institució de beneficència provincial. De l’altra, un desconeixement absolut de l’antiga funció que tenia l’actual edifici de la Biblioteca Pública de Lleida.
A Dones, infància i beneficència a la Casa de Maternitat de Lleida (1914-1944), Míriam Roma Garcia aborda aspectes clau per analitzar la representació de la maternitat i del treball femení dins de la institució —gestionada per les Filles de la Caritat— que assistia dones en situació econòmica precària o que havien concebut fora del matrimoni, i acollia i educava infants expòsits i orfes fins als deu anys.
A través d’un corpus de documents conservats a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, l’autora se centra en el període comprès entre la Mancomunitat de Catalunya i els primers anys de postguerra. Defugint la perspectiva institucional, posa al centre les persones i les relacions de poder, alhora que examina la situació de les asilades —òrfenes i expòsites—, que rebien una educació i formació fonamentades en una moral catòlica que perpetuava el seu rol de gènere com a «àngels de la llar».
Maria Roma Garcia
Graduada en Història per la Universitat de Lleida (2016) i màster en Estudis de Gènere i Gestió de Polítiques d’Igualtat (2019) per la mateixa universitat. La seva trajectòria professional ha estat sempre vinculada a les biblioteques públiques, àmbit que la va portar a completar, el 2025, el grau en Informació i Documentació a la Universitat de Lleó. Aquesta formació amplia els seus coneixements en història i estudis de gènere i reforça les seves competències en la gestió de la informació, el tractament de fonts i la recerca documental.
La seva recerca s’ha desenvolupat des de la perspectiva de gènere aplicada a la memòria històrica, la deportació als camps nazis i la repressió franquista. En aquest àmbit ha publicat diversos treballs, entre els quals Les sis de Ravensbrück (2022).

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Nullam finibus urna et nunc eleifend, id condimentum nisl feugiat. Nullam ac quam sed justo aliquam condimentum. Maecenas interdum felis vel risus ullamcorper luctus. Vestibulum blandit dui sed ipsum vestibulum pretium.
Editorial Fonoll:
Data Sortida:
ISBN:
Encuadernació:
Format:
Núm. de pàgines:
Preu:
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.