Plançó és un pòster-poema, una plaquette, que parla d’un cos plantat que busca la identitat a contracorrent, a través del desig i el sexe. A partir de masses tipogràfiques i paraules en moviment, l’autor crea un gran poema visual per parlar de les caselles tancades a què ens hem d’enfrontar tots per encaixar i de com finalment ens fem un lloc que és únic i irrepetible. No som més que un cos que deixarà de respirar, però mentrestant no podem evitar construir-nos aquesta identitat i descobrir aquest desig que ens diferencia dels altres. Com en altres treballs anteriors d’Eduard Escoffet, l’autor, aborda la identitat basada en el desig i l’experimentació amb el cos: el desig és al capdavall el que ens singularitza més, el que ens situa sovint fora del ramat. D’aquesta lluita entre els formats estàndards i la identitat a contracorrent és del que parla Plançó.

«Es tracta d’una esplèndida obra poètica i visual que s’inscriu en la via d’experimentació literària, textual i gràfica. S’hi proposa una sintaxi espacial de caràcter visual i sonor propera a la poesia concreta, de la qual Eduard Escoffet és un dels principals experts a Catalunya». Jurat del Premi Carles H Mor a plaquettes d’escriptura subversiva format per Anna Gual, Jordi Marrugat i Ester Xargay

 

L'AUTOR

---

Eduard Escoffet és poeta, investigador i agitador cultural. Ha presentat les seves propostes poètiques en centres i festivals d’arreu d’Europa i Amèrica, així com a Sud-àfrica i la Xina. Ha publicat els llibres de poesia Gaire (2012), El terra i el cel (2013) i Menys i tot (2017). Entre d’altres, ha dirigit el festival PROPOSTA (CCCB, 2000-2004); actualment dirigeix el festival Poesia i +. També va ser comissari, amb Eugeni Bonet, del cicle de cinema lletrista Pròximament en aquesta pantalla, al MACBA (2005). El 2019 va comissariar el projecte La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980.