Balada del viatger que va anar i ho va mirar tot i, ara que en torna, res no hi veu (Irònicament sense tornada)

//Balada del viatger que va anar i ho va mirar tot i, ara que en torna, res no hi veu (Irònicament sense tornada)

Balada del viatger que va anar i ho va mirar tot i, ara que en torna, res no hi veu (Irònicament sense tornada)

Proposta poètica -o proposta amb intencionalitats poètiques- heteroglòssica amb què l’autor tracta d’arribar més enllà de la paraula amb la paraula, posada en boca de quatre veus diferents que diuen, rediuen, desdiuen i contradiuen i que ens ofereixen una visió polifònica del significat de l’Experiència.
El text aprofita les particulars característiques físiques del gènere perquè l’acte manipulador del lector incideixi en la construcció, no només del significat, sinó del mateix text, creant una interacció com una veu poètica més. El disseny de Francesc Gelonch confereix a l’obra una personalitat singular.
El jurat del premi format per Ester Xargay, Anna Gual i Jordi Marrugat, situa l’obra a mig camí del to popular, del diàleg filosòfic, de l’acudit estellesià, de la revelació brossiana i de la hacmoriana. Del Jo he vist, fórmula que s’ha fet servir més d’un cop en diferents poemes emblemàtics o en pel·lícules mítiques com ara Blade runner, passem al Jo no puc deixar de callar a través d’unes pàgines gràfiques que proposen una aventura dionisíaca però també de gran valor intel·lectual. La llibertat expressiva desplegada per Pau i au té l’audàcia de desafiar els límits del gènere. Aquesta balada és, en definitiva, una investigació d’alguns dels mecanismes de la realitat elaborada per un poeta que està bastint una sòlida trajectòria tot fugint dels camins més tòpics del gènere.

L'AUTOR


Pau i au

Pau Rodríguez Sànchez-Campos (Madrid, 1978), conegut amb el nom de Pau i au, va créixer a Tavernes de la Valldigna. És llicenciat en Psicologia per la Universitat de València. Després de treballar durant més de deu anys en el camp de la intervenció social com a psicòleg especialista en psicoteràpia, a hores d’ara treballa de professor. Per tant, la paraula –i l’absència de la paraula–continua sent la seua eina de treball. Encara paga hipoteca.
Pau i au se sap anècdota i anecdotari dels espais fronterers del gènere poètic. Ha publicat Les claus de casa (Edicions 96, 2013) Recital privat de poesia per a una família anglesa possiblement inexistent (coedició d’autor i d’Edicions 96, 2020), Cassette –XLII Premi Senyoriu d’Ausiàs March (Edicions–3 i 4, 2022) i la plaqueta Destroi: comboi deslíric, junt Pere Císcar i Josep Vicent (Edició d’autors, 2022).


  Nota de premsa
Pau i au

Balada del viatger que va anar i ho va mirar tot i, ara que en torna, res no hi veu (Irònicament sense tornada)

9,00 I.V.A inclòs

Col·lecció: Carles Hac Mor

16 pàgines

Format plaquette desplegable

ISBN: 978-84-125364-0-9

PVP: 9 euros

Publicació: Agost de 2022

Categoria:

Descripció

Proposta poètica -o proposta amb intencionalitats poètiques- heteroglòssica amb què l’autor tracta d’arribar més enllà de la paraula amb la paraula, posada en boca de quatre veus diferents que diuen, rediuen, desdiuen i contradiuen i que ens ofereixen una visió polifònica del significat de l’Experiència.

El text aprofita les particulars característiques físiques del gènere perquè l’acte manipulador del lector incideixi en la construcció, no només del significat, sinó del mateix text, creant una interacció com una veu poètica més. El disseny de Francesc Gelonch confereix a l’obra una personalitat singular.

El jurat del premi format per Ester Xargay, Anna Gual i Jordi Marrugat, situa l’obra a mig camí del to popular, del diàleg filosòfic, de l’acudit estellesià, de la revelació brossiana i de la hacmoriana. Del Jo he vist, fórmula que s’ha fet servir més d’un cop en diferents poemes emblemàtics o en pel·lícules mítiques com ara Blade runner, passem al Jo no puc deixar de callar a través d’unes pàgines gràfiques que proposen una aventura dionisíaca però també de gran valor intel·lectual. La llibertat expressiva desplegada per Pau i au té l’audàcia de desafiar els límits del gènere. Aquesta balada és, en definitiva, una investigació d’alguns dels mecanismes de la realitat elaborada per un poeta que està bastint una sòlida trajectòria tot fugint dels camins més tòpics del gènere.

L’AUTOR


Pau i au

Pau Rodríguez Sànchez-Campos (Madrid, 1978), conegut amb el nom de Pau i au, va créixer a Tavernes de la Valldigna. És llicenciat en Psicologia per la Universitat de València. Després de treballar durant més de deu anys en el camp de la intervenció social com a psicòleg especialista en psicoteràpia, a hores d’ara treballa de professor. Per tant, la paraula –i l’absència de la paraula–continua sent la seua eina de treball. Encara paga hipoteca.

Pau i au se sap anècdota i anecdotari dels espais fronterers del gènere poètic. Ha publicat Les claus de casa (Edicions 96, 2013) Recital privat de poesia per a una família anglesa possiblement inexistent (coedició d’autor i d’Edicions 96, 2020), Cassette –XLII Premi Senyoriu d’Ausiàs March (Edicions–3 i 4, 2022) i la plaqueta Destroi: comboi deslíric, junt Pere Císcar i Josep Vicent (Edició d’autors, 2022).


 

Nota de premsa

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Balada del viatger que va anar i ho va mirar tot i, ara que en torna, res no hi veu (Irònicament sense tornada)”

L'adreça electrònica no es publicarà.