Sinopsi

Al món nou tothom hi perd, malgrat que tots pensin que estan salvats. El paisatge del poemari, entre post-apocalíptic i fantàstic, força els personatges a plantejar-se les grans preguntes i a prendre les grans decisions. O tot o res. La vida s’esvaeix i amb ella tot el que ens fa ser: l’amor, el record, l’esperança…

Un món nou és un poemari del gènere de la ciència ficció en tres actes, que discorren com a fil narratiu. La història queda oberta a la interpretació més enllà de condicionar els personatges. Com s’ha arribat a aquest escenari? Per què les naus estan suspeses al cel? Com així l’èxode pot esdevenir tant salvador com a condemnatori?

El poemari ens ofereix un discurs entre el text i l’abstracció gràfica que va construint en la ment del lector la visió d’aquest nou món i el porten a fer-se les grans preguntes, potser ja massa tard, amb més força que mai, i es quan es busca en els records més petits l’enormitat de l’existència.

L’AUTOR

Eduard Bagur

Ciutat de Mallorca, 1977. Dissenyador gràfic i il·lustrador.
Començà a escriure sota l’asfalt d’un país verd i humit cap al dos mil nou. No sap ben bé per quin motiu, potser perquè el trajecte diari era llarg i no es veien paisatges per la finestra. Ha llegit
poca poesia.

L’únic vincle familiar amb el gènere són les gloses que el seu oncle Artur componia i recitava als aniversaris. Es considera muntanyenc. Reconeix qualsevol muntanya, vall o comellar a l’instant amb un altíssim percentatge d’encert.

Escriu a llapis, en majúscules, en llibretes dina 5, amb llom. Aquest és el seu primer poemari publicat.