Sinopsi

La Segarra històrica desborda els actuals límits comarcals. L’atiplà segarrenc, costura de Catalunya i cruïlla de camins, esdevé al segle XIX marc de transició de l’antic règim i la tradició al liberalisme i el constitucionalisme, i en pateix conseqüències sagnants. Llargs anys traumàtics que obren ferides en el paisatge i el patrimoni que encara no han cicatritzat.

Jaume Moya ha sabut exposar-hi amb ritme àgil i una prosa no gens grisa, i ni tan sols estrictament historiogràfica, sinó a cavall de la narració i el reportatge històric, uns fets que, vistos amb la dis­tància del temps, prenen una força corprenedora i insòlita: una barreja explosiva de fe i fanatisme, d’ideologia i instint sanguinari, de rebuig contrareformista i utopia impossible, de terra i nissaga, de bosc i camí, de creu i forca, que ens recorda sovint el pitjor de nosaltres mateixos, encara que l’afany de sang vingués embol­callat de proclames divines i crits d’honor, de preceptes constitucionals o resistències en nom d’una tradició gairebé tel·lúrica. Del pròleg d’Albert Turull i Rubinat

Fets com els setges de Castellfollit de Riubregós o Torà; les batalles de Gra o Peracamps; els incendis de Calaf o Arbeca; els assalts de Cervera o Guissona; segrestos, saqueigs, assassinats… i personatges com en Ramonillo, na Josefina de Comerford, el mossèn Benet, el coronel Niubò, el Guerxo de Ratera i moltes altres figures que transiten entre història i llegenda són fruit d’un temps de monstres on el vell es resisteix a morir i el nou triga a aparèixer.
Aquest llibre els rescata de l’oblit i convida el lector a recórrer les carlinades per un centenar d’escenaris on la història va canviar de rumb a còpia de trabucs, escapularis i canonades, amanida amb sang i perfumada amb pólvora. Espais encara muts, però delerosos d’explicar-se a qui vulgui parar l’orella.

L’AUTOR

Jaume Moya i Matas

Nascut a Barcelona (1972) i veí de Florejacs (la Segarra). Llicenciat en Dret, postgrau en Gestió Immobiliària i procurador dels tribunals en exercici des de fa vint-i-cinc anys.
Ha representat la demarcació de Lleida com a diputat al Congrés entre 2016 i 2019. Entre altres entitats, ha participat en les juntes de Juristes per la Llengua Pròpia, ANC de la Segarra, Plataforma Aturem el Fracking, la Colla de Florejacs, Fòrum l’Espitllera i Fira de Lleida; actualment és patró de la Fundació Jordi Cases i Llebot. És l’impulsor del projecte «Camins de Sikarra», de dinamització cultural a la Segarra; ha dirigit quatre edicions de la Fira de Florejacs, i ha intervingut en diverses produccions teatrals a Cervera.
És autor de centenars d’articles sobre cultura i patrimoni, i escriu sobre temes d’actualitat en diversos mitjans. Entre altres publicacions, és autor del llibre Els castells de la Segarra (2011). També ha fet incursions en els relats de ficció guanyant alguns premis. Les seves dèries més inclassificables s’amunteguen a Internet des de 2011 al blog del Giliet de Florejacs.