Descripció

Llibertat, democràcia i justícia són els tres principis fonamentals de la vida i l’obra de Domènec de Bellmunt. Periodista de dilatada trajectòria, Domènec de Bellmunt —pseudònim de Domènec Pallerola (Bellmunt d’Urgell, 1903 – Tolosa de Llenguadoc, 1993)— va posar la ploma al servei de la reivindicació nacional de Catalunya i la denúncia de la manca de democràcia a l’Estat espanyol i a altres indrets del món. Entre els milers d’articles que va publicar, els d’aquesta antologia reflecteixen unes fermes conviccions democràtiques, catalanistes i republicanes. Molt atent a la política nacional i internacional, el periodisme de Bellmunt —ben argumentat i llegidor—ofereix una mirada catalana sobre les problemàtiques de les petites nacions, sotmeses als interessos de les grans potències, i sobre els esdeveniments històrics més importants —com el resultat de la Segona Guerra Mundial— que van sacsejar el seu temps.

ELS AUTORS

Domènec de Bellmunt

Pseudònim de Domènec Pallerola i Munné. S’inicià en el periodisme de ben jove en publicacions d’àmbit comarcal. S’exilià a París el 1924, on assumí la corresponsalia de La Publicitat i encetà la carrera literària amb Històries d’emigrats (1926). Retornat a Barcelona el 1928, col·laborà a Mirador i L’Opinió, i el 1931 dirigí La Rambla. Continuà la tasca com a narrador amb Figures de Catalunya (1933), entre altres títols. El 1936, en esclatar la Guerra d’Espanya, es mantingué fidel a la Generalitat republicana. Exiliat el 1939 a Tolosa de Llenguadoc, on romangué fins a la mort el 1993, participà activament en la difusió de la cultura catalana. Fou molt crític amb el règim franquista i la postdictadura, com demostren els articles apareguts a Foc Nou o Mai No Morirem. Publicà les darreres col·laboracions periodístiques al Diari de Lleida i Nou Diari.

La selecció d’articles, l’edició i la introducció del recull ha estat a càrrec de Josep Camps Arbós, doctor en filologia catalana i catedràtic de llengua i literatura catalanes, professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya, i membre numerari de la Societat Verdaguer; i de Francesc Foguet i Boreu, doctor en filologia Catalana per la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, on és professor de literatura i estudis teatrals. És especialista en teatre català modern i contemporani i ha escrit diversos llibres i articles sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939, la censura teatral durant la dictadura franquista, la repressió dels escriptors catalans.

El llibre als mitjans