Descripció

Primera traducció al català del clàssic de la literatura nord-americana del segle XX, definida com «la millor novel·la que s’ha escrit mai sobre Hollywood»

Traducció de Martí Sales i Carles Serrat

Pròleg de Pere Antoni Pons

En temps de crisi i depressió, Califòrnia és la terra promesa que atreu desesperats i aventurers, i Hollywood la fàbrica dels somnis moderns. Tod Hackett és un jove dissenyador de vestuari i escenògraf arribat de la Costa Est, apassionat per la pintura i amb un quadre a mig fer, La crema de Los Angeles. De la seua mà ens endinsarem en un estol de secundaris capaços de vendre’s l’ànima al diable per un minut de glòria. Personatges ambiciosos però vulnerables que hi cerquen sense èxit l’estrellat com la sensual Faye Greener; personatges tristos i desolats com el comptable anodí Homer Simpson; i molts altres sense escrúpols i aprofitats, còmics i dramàtics, que guien Hackett per l’extraradi humà i moral del Hollywood menys glamurós.

Nathanael West projecta la seua mirada irònica, grotesca i pietosa sobre l’altra cara del Hollywood dels anys trenta. Un clàssic de la literatura nord-americana del segle XX, portat a la gran pantalla el 1975 per l’oscaritzat John Schlesinger, i que va inspirar el popular personatge de Matt Groening, Homer Simpson. Una novel·la que ha merescut un lloc en el cànon occidental d’obres literàries de Harold Bloom.

L’AUTOR

Nathanael West

Novel·lista i guionista nascut de família jueva lituana emigrada als Estats Units, va ser contemporani de John Dos Passos, John Steinbeck o Francis Scott Fitzgerald. Després d’una breu
estada a París (1924), començà a treballar en diversos hotels de Nova York. Els primers anys trenta van ser de crisi i depressió econòmica, i el 1933 s’instal·là a Hollywood atret, com tants altres escriptors, pels cants de sirena de la indústria cinematogràfica, on treballà i es guanyà la vida com a guionista.

Va escriure quatre novel·les: La vida somni de Balso Snell (1931), Miss Lonelyhearts (1933), A Cool Million (1934) i El dia de la llagosta (1939). Totes elles reflecteixen a través de la sàtira i des d’angles diferents el fracàs i la corrupció moral del somni americà d’aquells anys. Tanmateix, tot i els elogis d’escriptors contemporanis, no va obtenir ni grans vendes ni gran èxit, i no va ser fins a
finals dels anys cinquanta que la seua obra fou recuperada i reivindicada com una de les més originals i crítiques de la literatura nord-americana del segle XX. Dècades després, el crític Harold Bloom el va canonitzar en incloure les seues tres últimes novel·les en el llistat de títols que tothom hauria de llegir.

Va morir d’accident de trànsit el 1940, amb la seua dona Eileen McKenny, just l’endemà que també hagués traspassat el seu amic Francis Scott Fitzgerald.

Nota de premsa