Contes del gintònic (30 de juny a la venda)

//Contes del gintònic (30 de juny a la venda)

Contes del gintònic (30 de juny a la venda)


Pròleg de Tania Martuscelli i traducció de Jordi Penafreta Pàmpols

«L’autor declara peremptòriament que qualsevol semblança entre el que segueix i persones, coses o esdeveniments realment existents és absoluta i pura coincidència. Tanmateix, res no us impedeix verificar que les coincidències tenen causes matemàtiques força curioses.»
Amb aquesta premissa, Mário-Henrique Leiria posa en situació el lector que s’endinsa als Contes del gintònic. En les seues pàgines, glop a glop i amb un somriure als llavis, quan no amb una rialla ben feta, el lector hi descobrirà —i assaborirà— uns personatges i unes situacions sorprenents i inversemblants. Originals, frescos, còmics, hilarants, corrosius i amb molt d’humor negre, aquestes narracions i poemes esdevenen una crítica ferotge al poder, a la dictadura i a la guerra. Els Contes del gintònic són la fita literària més reeixida d’aquest autor de culte de les lletres portugueses del segle xx, traduïts ara per primera vegada a una altra llengua, gairebé cinquanta anys després de la seua primera edició, a les acaballes de la dictadura i a les portes de la Revolució dels Clavells. Leiria entronca amb la millor tradició del surrealisme i de l’absurd de la narrativa curta europea, vinculada a noms com el polonès Sławomir Mrozek o el nostre gran Pere Calders.    

L'AUTOR


Mário-Henrique Leiria (Lisboa, 1923 - 1980)

Escriptor, traductor i pintor del grup Os Surrealistas, és un autor de culte de les lletres portugueses del segle xx. D’esperit indòmit i transgressor, transità pels marges de l’experimentació literària i artística i esdevingué un clar exponent de la contracultura portuguesa. Va ser perseguit i detingut pels seus posicionaments polítics en contra del règim de Salazar, cosa que el va portar a autoexiliar-se al Brasil, on va viure els anys seixanta i on també va combatre (ell o un heterònim seu, ves a saber) la dictadura militar. Amb dificultats econòmiques i una salut molt fràgil, va retornar a Portugal el 1970, on visqué els convulsos anys del final de la dictadura, la revolució i els inicis de la democràcia. Cultivà gèneres literaris com el conte, la novel·la, la poesia o els articles, i va assolir gran populari-tat amb Contos do Gin-Tonic (1973) i Novos Contos do Gin (1974), les dues obres més representatives de la seua producció literària, gens convencional, en els quals combina tècniques diverses de la narrativa, la poesia i l’art plàstic. Morí tot sol, envoltat d’una aura mítica. A cent anys del seu naixement, és un bon moment per descobrir i reivindicar «l’home del gintònic».

Contes del gintònic (30 de juny a la venda)

17,00 I.V.A inclòs

Autor: Mário-Henrique Leiria

Pròleg de Tania Martuscelli i traducció i epíleg de Jordi Penafreta

Col·lecció: Biblioteca Global

188 pàgines, 13×19,5 cm

Enquadernació rústica amb solapes

ISBN: 978-84-125024-7-3

PVP: 17 euros

Publicació: Juny de 2022

 

 

Categoria:

Sinopsi

Pròleg de Tania Martuscelli i traducció de Jordi Penafreta Pàmpols

«L’autor declara peremptòriament que qualsevol semblança entre el que segueix i persones, coses o esdeveniments realment existents és absoluta i pura coincidència. Tanmateix, res no us impedeix verificar que les coincidències tenen causes matemàtiques força curioses.»

Amb aquesta premissa, Mário-Henrique Leiria posa en situació el lector que s’endinsa als Contes del gintònic. En les seues pàgines, glop a glop i amb un somriure als llavis, quan no amb una rialla ben feta, el lector hi descobrirà —i assaborirà— uns personatges i unes situacions sorprenents i inversemblants. Originals, frescos, còmics, hilarants, corrosius i amb molt d’humor negre, aquestes narracions i poemes esdevenen una crítica ferotge al poder, a la dictadura i a la guerra.

Els Contes del gintònic són la fita literària més reeixida d’aquest autor de culte de les lletres portugueses del segle xx, traduïts ara per primera vegada a una altra llengua, gairebé cinquanta anys després de la seua primera edició, a les acaballes de la dictadura i a les portes de la Revolució dels Clavells. Leiria entronca amb la millor tradició del surrealisme i de l’absurd de la narrativa curta europea, vinculada a noms com el polonès Sławomir Mrozek o el nostre gran Pere Calders.

 

 

L’AUTOR


Mário-Henrique Leiria (Lisboa, 1923 – 1980)

Escriptor, traductor i pintor del grup Os Surrealistas, és un autor de culte de les lletres portugueses del segle xx. D’esperit indòmit i transgressor, transità pels marges de l’experimentació literària i artística i esdevingué un clar exponent de la contracultura portuguesa. Va ser perseguit i detingut pels seus posicionaments polítics en contra del règim de Salazar, cosa que el va portar a autoexiliar-se al Brasil, on va viure els anys seixanta i on també va combatre (ell o un heterònim seu, ves a saber) la dictadura militar. Amb dificultats econòmiques i una salut molt fràgil, va retornar a Portugal el 1970, on visqué els convulsos anys del final de la dictadura, la revolució i els inicis de la democràcia.

Cultivà gèneres literaris com el conte, la novel·la, la poesia o els articles, i va assolir gran populari-tat amb Contos do Gin-Tonic (1973) i Novos Contos do Gin (1974), les dues obres més representatives de la seua producció literària, gens convencional, en els quals combina tècniques diverses de la narrativa, la poesia i l’art plàstic.

Morí tot sol, envoltat d’una aura mítica. A cent anys del seu naixement, és un bon moment per descobrir i reivindicar «l’home del gintònic».

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigues el primer a opinar “Contes del gintònic (30 de juny a la venda)”

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *