Descripció

Pròleg de Tania Martuscelli i traducció de Jordi Prenafeta, guanyador del XXIII Premi de Traducció Giovanni Pontiero per aquesta traducció

«L’autor declara peremptòriament que qualsevol semblança entre el que segueix i persones, coses o esdeveniments realment existents és absoluta i pura coincidència. Tanmateix, res no us impedeix verificar que les coincidències tenen causes matemàtiques força curioses.»

Amb aquesta premissa, Mário-Henrique Leiria posa en situació el lector que s’endinsa als Contes del gintònic. En les seues pàgines, glop a glop i amb un somriure als llavis, quan no amb una rialla ben feta, el lector hi descobrirà —i assaborirà— uns personatges i unes situacions sorprenents i inversemblants. Originals, frescos, còmics, hilarants, corrosius i amb molt d’humor negre, aquestes narracions i poemes esdevenen una crítica ferotge al poder, a la dictadura i a la guerra.

Els Contes del gintònic són la fita literària més reeixida d’aquest autor de culte de les lletres portugueses del segle xx, traduïts ara per primera vegada a una altra llengua, gairebé cinquanta anys després de la seua primera edició, a les acaballes de la dictadura i a les portes de la Revolució dels Clavells. Leiria entronca amb la millor tradició del surrealisme i de l’absurd de la narrativa curta europea, vinculada a noms com el polonès Sławomir Mrozek o el nostre gran Pere Calders.

L’AUTOR

Mário-Henrique Leiria (Lisboa, 1923 – 1980)

Escriptor, traductor i pintor del grup Os Surrealistas, és un autor de culte de les lletres portugueses del segle xx. D’esperit indòmit i transgressor, transità pels marges de l’experimentació literària i artística i esdevingué un clar exponent de la contracultura portuguesa. Va ser perseguit i detingut pels seus posicionaments polítics en contra del règim de Salazar, cosa que el va portar a autoexiliar-se al Brasil, on va viure els anys seixanta i on també va combatre (ell o un heterònim seu, ves a saber) la dictadura militar. Amb dificultats econòmiques i una salut molt fràgil, va retornar a Portugal el 1970, on visqué els convulsos anys del final de la dictadura, la revolució i els inicis de la democràcia.

Cultivà gèneres literaris com el conte, la novel·la, la poesia o els articles, i va assolir gran populari-tat amb Contos do Gin-Tonic (1973) i Novos Contos do Gin (1974), les dues obres més representatives de la seua producció literària, gens convencional, en els quals combina tècniques diverses de la narrativa, la poesia i l’art plàstic.

Morí tot sol, envoltat d’una aura mítica. A cent anys del seu naixement, és un bon moment per descobrir i reivindicar «l’home del gintònic».

El llibre als mitjans Nota de premsa