Visita a la senyora Soler

//Visita a la senyora Soler

Visita a la senyora Soler

 

Edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo.

«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación».
Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les «novel·les perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles. Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.    

L'AUTOR


Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) De la novel·la a la narrativa breu, passant per la poesia, el teatre, els articles periodístics, l’assaig i les traduccions, la seva ploma imparable el convertí en l’autor més prolífic i un dels més llegits de la literatura catalana contemporània. Home de profundes conviccions, d’esquerres i independentista, l’esperit rebel i crític li va valdre un lloc més enllà de la seva figura com a escriptor. La seva producció és el reflex de la realitat social del franquisme, de la repressió i la foscor, i representa un clam reivindicatiu envers els drets individuals i col·lectius. Lluitador per la llibertat, pels drets nacionals i per l’alliberament de la dona, la seva actitud insubornable davant de la situació política de l’època va comportar que el sedàs de la censura endarrerís o denegués la publicació de moltes de les seves obres, com és el cas de Visita a la senyora Soler. Autor de títols cabdals de la literatura catalana com són, entre d’altres, la tetralogia de La terra prohibida (1957/1977), Totes les bèsties de càrrega (1967) i Mecanoscrit del segon origen (1974), visqué gran part de la vida a Barcelona, tot i que mai va deixar de reivindicar els seus orígens ponentins. Va obtenir diversos premis literaris i el 1979 fou distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.   El llibre als mitjans Nota de premsa

Manuel de Pedrolo

Visita a la senyora Soler

20,00 I.V.A inclòs

Autor: Manuel de Pedrolo

Edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo

Col·lecció: Biblioteca Global

312 pàgines, 13×19,5 cm

Enquadernació rústica amb solapes

ISBN: 978-84-124015-6-1

PVP: 20 euros

Publicació: Febrer de 2022

 

Llegeix un tast del llibre

 

També en ebook

Categoria:

Descripció

 

Edició i pròleg d’Anna Maria Villalonga, comissària de l’Any Pedrolo.

«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación».
Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les «novel·les perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles. Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.    

L’AUTOR


Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990) De la novel·la a la narrativa breu, passant per la poesia, el teatre, els articles periodístics, l’assaig i les traduccions, la seva ploma imparable el convertí en l’autor més prolífic i un dels més llegits de la literatura catalana contemporània. Home de profundes conviccions, d’esquerres i independentista, l’esperit rebel i crític li va valdre un lloc més enllà de la seva figura com a escriptor. La seva producció és el reflex de la realitat social del franquisme, de la repressió i la foscor, i representa un clam reivindicatiu envers els drets individuals i col·lectius. Lluitador per la llibertat, pels drets nacionals i per l’alliberament de la dona, la seva actitud insubornable davant de la situació política de l’època va comportar que el sedàs de la censura endarrerís o denegués la publicació de moltes de les seves obres, com és el cas de Visita a la senyora Soler. Autor de títols cabdals de la literatura catalana com són, entre d’altres, la tetralogia de La terra prohibida (1957/1977), Totes les bèsties de càrrega (1967) i Mecanoscrit del segon origen (1974), visqué gran part de la vida a Barcelona, tot i que mai va deixar de reivindicar els seus orígens ponentins. Va obtenir diversos premis literaris i el 1979 fou distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.   El llibre als mitjans Nota de premsa

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Visita a la senyora Soler”

L'adreça electrònica no es publicarà.