Sinopsi

Aigua tèrbola és considerada la novel·la més madura i tècnicament més ambiciosa de l’escriptora pallaresa, una obra moderna al seu temps que més de cinquanta anys després conserva intacte el seu interès.

Les adoberies, els tanins, els tripijocs, els prejudicis, les vanitats, les febleses, els èxits i els fracassos… La ciutat d’Aiguadal i l’atmosfera asfixiant que l’embolcalla són l’epicentre des d’on els diversos personatges
narren la seva història, cadascun amb les pròpies misèries i justificacions. Al centre de les narracions, la Grettel. Arribada de fora, es resisteix a ofegar-s’hi i, amb la seva autenticitat i els anhels de llibertat, esdevé una
alenada d’aire fresc que remou l’aigua tèrbola en què reposa l’ordre de la família i de la burgesia dominant.

Amb una prosa àgil i directa, minuciosa en els detalls i les imatges, Concepció G. Maluquer construeix en aquesta novel·la coral el retrat de la societat de postguerra franquista on la burgesia vencedora viu instal·lada en la hipocresia moral i es vanta del seu enriquiment, basat en les prebendes, les falsedats i fer el joc al poder establert.

«M’agradaria que fossin molts els lectors i lectores que gaudissin d’una obra que parla d’ahir i d’avui, que retrata els éssers humans de sempre i els conflictes que ens posen a prova. Una novel·la escrita amb atreviment, amb un català precís i ric, amb capacitat de dibuixar tota una societat.»

Maria Barbal.

L’AUTOR

Concepció G. Maluquer

Salàs de Pallars, 1914 – Barcelona, 2004.

Poeta, narradora i novel·lista. Formada a l’Escola de Mestres de la Generalitat de Catalunya durant els anys de la República, es donà a conèixer com a poeta el 1957 en guanyar el premi Ciutat de Barcelona amb La creu dels vents (1959). El 1960 publicà el poemari La ciutat i les hores. Als anys seixanta es dedicà a la narrativa, particularment a la novel·la. A més del relat Dues cases (Premi Joan Santamaria, 1960), publicà les novel·les Gent del sud (1964), Aigua tèrbola (1967) i Gent del nord (1971), entre d’altres.
Foren anys de maduresa literària en què participà en diverses activitats culturals i travà amistat amb J. V. Foix, Carme Monturiol, Cèlia Sunyol i Aurora Bertrana. La mort de la seva filla gran el 1967 l’allunyà de la vida pública. Malgrat això, no deixà mai d’escriure ni de pintar.
En les seves novel·les, Maluquer ofereix un magnífic retrat de la societat catalana dels anys seixanta.