Descripció

Traducció de Jana Balacciu Matei

Pròleg de Xavier Montoliu Pauli

Una novel·la excepcional sobre la malaltia i el patiment humans, i, malgrat tot, plena de vitalitat.

Un gran clàssic de la literatura contemporània per primera vegada en català

Al sanatori de Berck-sur-Mer, a la costa francesa del Canal de la Mànega, passa els seus dies l’Emanuel —alter ego de l’autor—, malalt de tuberculosi òssia, estirat i immobilitzat per una cotilla de guix. Amb els altres interns comparteix les ganes de viure, de portar una existència com a persones sanes en un món estrany i melancòlic que els aïlla, els condemna i els impedeix tornar a la realitat quotidiana anterior.

Traduïda per primer cop al català, Cors cicatritzats és la novel·la més coneguda de Max Blecher, una obra sobre la malaltia, el dolor i el patiment físic i anímic, de gran clarividència i intensitat emocional, en què el vitalisme dels protagonistes intenta obrir-se camí enmig de la tràgica existència del sofriment. Pocs autors i poques obres han tingut la capacitat de penetrar en l’ànima humana de la manera que ho va fer Blecher.

«És una novel·la escrita de manera clàssica, però extraordinàriament moderna pel seu tema, per les imatges que presenta, per la bogeria d’un món de malalts, de gent que pateix terriblement. És una novel·la que et posa els pèls de punta.» Mircea Cărtărescu.

L’AUTOR

Max Blecher
Botoşani, 1909 – Roman, 1938.

Escriptor romanès d’origen jueu, inicià estudis de Medicina a París, on el 1928 li va ser diagnosticada la tuberculosi òssia que marcà la seua curta i tràgica vida, i que passà ingressat en diversos sanatoris a França, Suïssa i, finalment, a Romania.

Integrat en la generació d’escriptors i intel·lectuals que situaren les lletres i la cultura romanesa en la modernitat europea dels anys trenta, amb noms com Mircea Eliade, Mihail Sebastian, Eugen Ionescu o Emil Cioran, Blecher és autor d’una obra poètica, Corp transparent («Cor transparent», 1934), i d’una trilogia en prosa formada per Esdeveniments en la realitat immediata (1935; Adesiara, 2025), Cors cicatritzats (1936) i Vizuina luminată («Cau il·luminat», inèdita fins al 1971). Marcada per l’experiència de la malaltia, vinculada al surrealisme i clara precursora de l’existencialisme, de gran bellesa poètica, la seua obra va ser admirada pels contemporanis, però va caure en l’oblit durant bona part del període comunista. Des de finals dels anys seixanta, Blecher va ser recuperat com a autor de culte i la seva obra reivindicada com una de les més lúcides i vitalistes de la literatura romanesa d’entreguerres.

Cors cicatritzats és un gran clàssic de la literatura contemporània i una magnífica oportunitat per endinsar-se en l’univers blecherià.