Tremor

Tremor

Epíleg d'Anton Not

L’experiència de conviure amb malalties cròniques invisibles i femenines i feminitzades feta poesia a través d’un jo poètic profundament vital

Un poemari que apel·la la dimensió social i política de la malatia. Una mirada més enllà de l’experiència personal.

Tremor passa pel sedàs poètic l’experiència de conviure amb malal­ties cròniques invisibles i femenines i feminitzades –endometriosi, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica–. Els poemes convoquen un «tu» que s’ha d’enfrontar a la intempèrie i a la inefabilitat del dolor i que s’interroga, denuncia i crida, però que també explora els buits i silencis sobre allò que viu.

Però més enllà d’allò personal, Tremor apel·la la dimensió social i política de la malatia perquè un cos malalt deixa de ser productiu i d’encaixar en el sistema capitalista, però alhora també pertany a un subjecte que deixa de ser visible socialment i política.

«Tremor», sinònim de «tremolor», i li serveix a Massanet per des­criure aquest lleu i insegur palpitar amb què es veu el món quan el teu existir és dèbil i vulnerable i el món és massa ràpid, sorollós i violent per les persones malaltes. Però Tremor és alhora un crit i un balbuceig; d’una banda protesta contra les violències mèdiques i socials però, alhora, deixa respirar els espais en blanc quan les pa­raules no arriben per expressar el pou de buidor i de solitud a què aboca la malaltia. I malgrat tot hi ha espai per l’humor i, fins i tot, per una certa esperança, perquè tot i la malaltia, el jo poètic es ma­nifesta com profundament vital.

Massanet es pren la poesia com una recerca i els seus llibres com un mitjà des d’on indagar sobre un determinat tema; són un tot unitari on cada poema apareix com un fragment d’una imatge ca­lidoscòpica que el lector ha de reconstruir i reinterpretar i Tremor n’és un clar exponent.

com arribar a un indret
sense mapa per orientar-se
com fer habitatge del forat
d’on cap mà et traurà

com desaprendre la vida

L'AUTORA


M. Antònia Massanet

Artà, 1980. Viu a Sant Cugat del Vallès i treballa com a professora. Ha publicat cinc poemaris: Disseccions emocionals (2006), El moll de l’os (2012), Batec (2014), Kiribati (2015) i Aus de ramat (2019) i de l’antologia de poesia catalana feminista Flamarades sortiran (2023). Juntament amb Aina Riera és autora de l’antologia de poesia de dones mallorquines Amb accent a la neutra (2014). Els seus poemes han estat recollits en una vintena d’antologies i traduïts a diverses llengües. També ha coordinat cicles de poesia, dirigit festivals, fet crítica literària i escrit articles sobre poesia, feminisme i estudis de gènere.

M. Antònia Massanet

Tremor

14,00 I.V.A inclòs

Col·lecció: Joan Duch, 72

98  pàgines

Mides: 13 x 18 cm

Enquadernació rústica amb solapes

ISBN: 978-84-127843-3-6

PVP: 14 euros

Publicació: Febrer de 2024

Categoria:

Descripció

Epíleg d’Anton Not

L’experiència de conviure amb malalties cròniques invisibles i femenines i feminitzades feta poesia a través d’un jo poètic profundament vital

Un poemari que apel·la la dimensió social i política de la malatia. Una mirada més enllà de l’experiència personal.

Tremor passa pel sedàs poètic l’experiència de conviure amb malal­ties cròniques invisibles i femenines i feminitzades –endometriosi, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica–. Els poemes convoquen un «tu» que s’ha d’enfrontar a la intempèrie i a la inefabilitat del dolor i que s’interroga, denuncia i crida, però que també explora els buits i silencis sobre allò que viu.

Però més enllà d’allò personal, Tremor apel·la la dimensió social i política de la malatia perquè un cos malalt deixa de ser productiu i d’encaixar en el sistema capitalista, però alhora també pertany a un subjecte que deixa de ser visible socialment i política.

«Tremor», sinònim de «tremolor», i li serveix a Massanet per des­criure aquest lleu i insegur palpitar amb què es veu el món quan el teu existir és dèbil i vulnerable i el món és massa ràpid, sorollós i violent per les persones malaltes. Però Tremor és alhora un crit i un balbuceig; d’una banda protesta contra les violències mèdiques i socials però, alhora, deixa respirar els espais en blanc quan les pa­raules no arriben per expressar el pou de buidor i de solitud a què aboca la malaltia. I malgrat tot hi ha espai per l’humor i, fins i tot, per una certa esperança, perquè tot i la malaltia, el jo poètic es ma­nifesta com profundament vital.

Massanet es pren la poesia com una recerca i els seus llibres com un mitjà des d’on indagar sobre un determinat tema; són un tot unitari on cada poema apareix com un fragment d’una imatge ca­lidoscòpica que el lector ha de reconstruir i reinterpretar i Tremor n’és un clar exponent.

com arribar a un indret
sense mapa per orientar-se
com fer habitatge del forat
d’on cap mà et traurà

com desaprendre la vida

L’AUTORA


M. Antònia Massanet

Artà, 1980. Viu a Sant Cugat del Vallès i treballa com a professora. Ha publicat cinc poemaris: Disseccions emocionals (2006), El moll de l’os (2012), Batec (2014), Kiribati (2015) i Aus de ramat (2019) i de l’antologia de poesia catalana feminista Flamarades sortiran (2023). Juntament amb Aina Riera és autora de l’antologia de poesia de dones mallorquines Amb accent a la neutra (2014). Els seus poemes han estat recollits en una vintena d’antologies i traduïts a diverses llengües. També ha coordinat cicles de poesia, dirigit festivals, fet crítica literària i escrit articles sobre poesia, feminisme i estudis de gènere.

Ressenyes

Encara no hi ha ressenyes.

Sigueu els primers a ressenyar “Tremor”

L'adreça electrònica no es publicarà.

També us recomanem…

Tremor