Descripció

Un retrat costumista de la vida rural de la primera meitat del s. XX.

La crònica d’una Catalunya que ja no hi és però que és clau per a la configuració del nostre present.

Bellviure, topònim inventat per Joan Sauret, i que dona nom a aquest llibre, esdevé un retrat de la societat balaguerina dels primers anys del 1900 que mostra múltiples prismes de la vida i els costums de Balaguer. L’autor fa memòria per explicar tradicions i festes. Paisatges i tarannàs. Comerços i cultura. Aficions i oficis. Llegendes i vida social. I tot això ho relliga amb cordills d’ironia i humor que converteixen l’obra en un testimoni vital i planer d’un Balaguer que, des de l’exili francès, assegura que ha desaparegut.

Joan Sauret, sens dubte ho escriu per ell mateix immers en l’enyorament que li suposa l’exili però, també, per la resta de balaguerins que van viure en primera persona els canvis socials, polítics i econòmics que imposava el pas del temps. El retrat d’un poble que transcendeix més enllà del localisme per veure-hi reflectida la Catalunya rural de principis del segle XX.

L’AUTOR

Joan Sauret i Garcia

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985). Fill d’una família amb arrels pageses, emigra de ben jove a Buenos Aires, on inicia una perenne vocació periodística a través de la revista Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà.

Amb 20 anys, torna a Balaguer. Hi obre una impremta i crea Pla i Muntanya, una de les revistes lleidatanes més destacades de l’època, i alhora s’estrena com a escriptor amb l’obra Diners. El 1930 impulsa el Centre Català Republicà, i al cap d’un any participa en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual arriba a ser diputat al Parlament de Catalunya a partir de 1932, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat.

Fervent partidari d’un federalisme europeu, acabada la guerra s’exilia a França, on és internat en els camps de concentració d’Agde i de Vernet. Estret col·laborador del secretari general d’ERC, Josep Tarradellas, el succeeix al capdavant del partit des del 1954 fins al 1976. D’aquells anys d’exili, n’escriu la dramàtica peripècia de la diàspora a L’exili polític català (1979). El 1983 torna a Balaguer, i al cap de dos anys hi mor.



Àlvar Llobet i Sotelo (Balaguer, 1984). És llicenciat en Història de l’Art per la UB i en Periodisme per la UPF. Actualment és periodista de Nació Digital. Ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, RNE, La Mañana, Ràdio Balaguer i UA1 Ràdio. Ha publicat com a autor, El reconeixement internacional de la Intersindical (2015) i Joan Sauret. Tasca i esperança (2022), i com a editor, Picar pedra. 50 reflexions republicanes sense jugades mestres (2021).

El llibre als mitjans  Nota de premsa