Descripció

Pròleg d’Adrià Pujol Cruells

El primer poemari del periodista cultural Francesc Bombí-Vilaseca

Una veu que en són tres i la mateixa per anar més enllà del mirall i la síntesi

Febre amb gel és un experiment que neix de deixar que la poesia faci la seva, un doll incontrolable que queda fixat en uns materials que s’han treballat més de vint anys. Un joc de miralls còncaus,
convexos i distorsionats en general, una veu que en són tres i la mateixa per anar més enllà del mirall i la síntesi: miratges per copsar un món on imperen les emocions.

Escrit en català, castellà i anglès, Febre amb gel. Esgarips, o Fever on the rocks. Shivers o també Fiebre con hielo. Escalofríos no és un poemari com els altres: el lector hi trobarà textos consecutius en les tres llengües, però cap és l’original ni cap la traducció. O tots ho són. El misteri de la trinitat? La poesia és un acte de fe, també. Tres veus que poden funcionar independents o alhora, amb sentits que es fan i es desfan, deixant al lector tota la llibertat de la interpretació última. Com s’entén, si no, que en un poema aparegui una joguina del no-res i després, misteriosament, desaparegui?

«Go and show.»
Crash!
 «Ve y enseña el camino.»
 Se estrelló.
  Estavella’t, però no caiguis al mig del camí.

L’AUTOR

Francesc Bombí-Vilaseca

Francesc Bombí-Vilaseca va néixer a Barcelona el 1975, any d’esperances, encisos i desencisos, però ell encara no en sabia res, de tot plegat, i va anar creixent entre els poemes i el rock i més tard entre cròniques i entrevistes, i quan els recitals de poesia van revolucionar l’escena catalana hi va ser, a l’escenari com un més o també en grup, fins que un dia va començar a mig desapareixer mentre reescrivia i reescrivia i reescrivia. És autor de Roger Mas. La pel i l’os (Satélite K, 2011) i periodista de La Vanguardia.

Nota de premsa El llibre als mitjans