Sinopsi

En plena efervescència adolescent, la Filo veu aflorar els desigs més íntims, els secrets de l’amor i les ganes de viure. L’esclat de la guerra i la revolució, l’estiu de 1936, capgiren un ordre i n’imposen un de nou, uns ídols són substituïts per uns altres.

 A través de la mirada innocent, tendra i sovint irònica d’una noia que es fa gran, La cendra exposa amb tota cruesa i impotència la tragèdia d’un poble en guerra, i d’uns anys de postguerra en què l’ànima jove i càndida de la Filo es veu anihilada per la mesquinesa, la por i la culpa imposades pels vencedors.

Publicada el 1972, la novel·la ens submergeix en la lluita interior d’una noia que malda per trobar el seu jo entre els somnis i les renúncies, entre la llum i la foscor.

La mirada íntima i innocent d’una protagonista adolescent als fets tràgics de la guerra civil i la postguerra.

Una obra que ha estat comparada amb La plaça del diamant (M. Rodoreda) i Pedra de tartera (M. Barbal).

«És una d’aquelles novel·les per les quals el temps no passa» Xavier Serrahima a La Llança 

«Una novel·la moral i de denuncia política per llegir en els temps actuals» Teresa Costa-Gramunt a Núvol 

GUILLEM VILADOT

Agramunt, 1922 – 1999. Farmacèutic, narrador, poeta i artista plàstic. Precursor de la poesia visual a Espanya amb Estrips. Autor de les novel·les Ricard, L’amo, Discurs horitzontal, Joana, Carles, Autobiografia de Déu, Els ulls o Ruth, entre d’altres. El 2007, a Fonoll vam publicar Orgànic, un recull de relats inèdits. Fou col·laborador habitual de la premsa catalana.