Descripció

Pròleg de Jordi Martí Fabra

Un llibre d’aventures d’un dels músics més lliures, Xavier Baró.

«Aquest llibre conté tones d’alè poètic, abocades a la prosa i a la memòria. A la vida. Inspireu-les amb calma», del pròleg de Jordi Martí Fabra.

S’invoca joglaria és un llibre d’aventures d’un dels músics més lliures. Xavier Baró canta a la vida sense mapes i aquí trobem la seua aventura existencial, la geografia de les seues cançons i una manera d’entendre el món sense rutes fixades.

Seria fàcil dir que aquest és un dietari del jo. Un periple a través d’idees, lletres, melodies. Un viatge de raons i sentiments travessant oceans i deserts de vida i música. Però aquí el que hi ha és l’home que toca de peus a terra per assenyalar al cel: el caminant que camina per deixar les petjades de l’ofici i l’art joglaresc.

Des de una capital universal, que és la seua Almacelles, Xavier Baró ens fa veure i sentir el Madrid de la movida, el Rif africà, l’Eïvissa prehippie, el Vigo revelador… El centre del món sempre ets tu. El viatge sempre ets tu. Però les cançons són de tots, del món, de la humanitat. Perquè en aquest llibre, com el tresor que es cerca, albirem que les cançons, les bones cançons, són bona literatura. Cal resistir, cal comprometre’s, cal caminar. Per això aquest mapa seu no el trobareu enlloc més que en aquestes pàgines.

L’AUTOR

Xavier Baró Simó
(Almacelles, 1954)
És músic, cantautor, poeta, joglar,… Un artista integral que coneix com ningún altre la tradició musical oral del nostre país, l’ha adaptat a l’època actual, i l’ha enriquit amb el seu bagatge vital, musical i literari.
Als vuitanta, instal·lat a Madrid en plena movida madrilenya, forma el grup Primavera Negra i més tard Los Tormentos. Als noranta, comença la carrera en solitari amb la publicación del disc Cançó de l’udol (1998). Les lletres de les seves cançons són fruit de la poesia beat, la poesia trobadoresca i del simbolisme europeu, especialment de Rimbaud, a qui dedica el disc Xavier Baró canta Arthur Rimbaud (2002).
Ha estat dues vegades escollit per la revista Enderrock millor disc de l’any en català per Cançons del temps de destrals (2004) i Allau d’estrelles solitàries (2016), i per la revista Rockdelux un dels cinc millors discos de l’estat espanyol, per I una fada ho trasmuda (2017). El 2005 rep el premi Altaveu per la seva trajectòria vinculada a la cançó d’autor.