Descripció

Postfaci d’Anton Not

L’experiència de conviure amb malalties cròniques invisibles i femenines i feminitzades feta poesia a través d’un jo poètic profundament vital.

Tremor passa pel sedàs poètic l’experiència de conviure amb malal­ties cròniques invisibles i femenines i feminitzades –endometriosi, fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica–. Els poemes convoquen un «tu» que s’ha d’enfrontar a la intempèrie i a la inefabilitat del dolor i que s’interroga, denuncia i crida, però que també explora els buits i silencis sobre allò que viu.

Però més enllà d’allò personal, Tremor apel·la la dimensió social i política de la malatia perquè un cos malalt deixa de ser productiu i d’encaixar en el sistema capitalista, però alhora també pertany a un subjecte que deixa de ser visible socialment i política.

«Tremor», sinònim de «tremolor», i li serveix a Massanet per des­criure aquest lleu i insegur palpitar amb què es veu el món quan el teu existir és dèbil i vulnerable i el món és massa ràpid, sorollós i violent per les persones malaltes. Però Tremor és alhora un crit i un balbuceig; d’una banda protesta contra les violències mèdiques i socials però, alhora, deixa respirar els espais en blanc quan les pa­raules no arriben per expressar el pou de buidor i de solitud a què aboca la malaltia. I malgrat tot hi ha espai per l’humor i, fins i tot, per una certa esperança, perquè tot i la malaltia, el jo poètic es ma­nifesta com profundament vital.

Massanet es pren la poesia com una recerca i els seus llibres com un mitjà des d’on indagar sobre un determinat tema; són un tot unitari on cada poema apareix com un fragment d’una imatge ca­lidoscòpica que el lector ha de reconstruir i reinterpretar i Tremor n’és un clar exponent.

com arribar a un indret
sense mapa per orientar-se
com fer habitatge del forat
d’on cap mà et traurà

com desaprendre la vida

«El llibre proposa un viatge per un cicle que va des de la plenitud al renaixement. Entremig, el vertigen del dolor com una ferida abissal, el canvi com un pont suspès sobre la desaparició. Un atzar terrible que cap cop de daus no ha abolit, no abolirà. Un fet perquè sí, perquè ha anat així, perquè va així, perquè anirà així. L’ésser és. No s’explica. És. Després de tot, la ferida es fa sement i els brots que hi neixen són brots fèrtils. Però sobretot, hi veurem un desig ardent que batega amb força, que té tanta voluntat com per escriure poesia», del postfaci d’Anton Not.

L’AUTORA

M. Antònia Massanet

Artà, 1980. Viu a Sant Cugat del Vallès i treballa com a professora. Ha publicat cinc poemaris: Disseccions emocionals (2006), El moll de l’os (2012), Batec (2014), Kiribati (2015) i Aus de ramat (2019) i de l’antologia de poesia catalana feminista Flamarades sortiran (2023). Juntament amb Aina Riera és autora de l’antologia de poesia de dones mallorquines Amb accent a la neutra (2014). Els seus poemes han estat recollits en una vintena d’antologies i traduïts a diverses llengües. També ha coordinat cicles de poesia, dirigit festivals, fet crítica literària i escrit articles sobre poesia, feminisme i estudis de gènere.

El llibre als mitjans  Nota de premsa