Descripció

Edició i pròleg d’Eduard Batlle

Som davant d’un dels escriptors amb un rumb més lliure, errant i desconegut de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX

Una trilogia que ens explica un país passat i present. Una crònica deliciosa sobre la postguerra

La por, la desesperança i el desarrelament són els eixos d’una trilogia, Els camins de la por, que mostra una realitat tan excessiva que podria semblar fictícia. Els relats furguen en la vida i la psicologia d’uns personatges anònims, vençuts, condemnats a sobreviure en la misèria i el sotmetiment, als que tot els juga a la contra, però resistents i amb ganes de viure. Són part d’un cos social apedaçat amb les desferres de la guerra i del que en queda.

En aquesta trilogia, Miquel Lladó construeix un retaule a través d’escenes fragmentàries que, juxtaposades, mostren el retrat literari d’un temps i un sistema moral que abasta tota la dictadura franquista. Formada pels volums Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Sense pàtria (inèdit), s’edita per primer cop de manera completa quan es compleixen vint-i-cinc anys de la mort de l’autor. Miquel Lladó no només mereix ser llegit i reconegut, sinó que la seua és una de les grans obres que han de formar part de l’explicació, feta literatura, d’una guerra i una postguerra que van marcar per sempre més el país i la gent.

L’AUTOR

Miquel Lladó i Miquel

Castelldans, 1919 – Andorra la Vella, 1999 Poeta, narrador, articulista, editor, va formar part de la generació d’escriptors ponentins de postguerra amb Manuel de Pedrolo, Josep Vallverdú i Guillem Viladot, entre d’altres. De família humil i de formació autodidacta, l’experiència de la guerra i les seues conseqüències que se’n derivaren el van marcar profundament. Des dels anys cinquanta va participar en la represa cultural en català del país. S’establí a Andorra la Vella als anys seixanta, on col·laborà amb el diari Poble Andorrà i fundà l’editorial Valls d’Andorra, des de la qual va publicar la revista homònima i bona part dels seus llibres inèdits fins aleshores. A més, va col·laborar amb diversos mitjans de premsa: Avui, Diario de Lérida, Segre.

Allunyat de tot cenacle literari, va escriure una extensa obra en què la natura i els desfavorits de la societat solen ser-ne els protagonistes. Destaquen els poemaris Els anys, els dies i les hores (1952), Terres altes (premi Ciutat de Lleida 1973) i L’home i el paisatge (premi Les Talúries 1995); i els volums de narracions que formen aquesta trilogia, Els camins de la por (1971-1977). El 2019, amb l’antologia Del fonoll a la neu, Eduard Batlle i la Càtedra Màrius Torres (UdL) van recuperar la seua l’obra i la van reivindicar.


El llibre als mitjans  Nota de premsa